La Restauració

​

Aquesta és la moto que el Serafí va restaurar: una Ducati 50 Mini, la qual pertanyia l’oncle de la meva mare; va ser una excel.lent oportunitat restaurar-la més enllà de com es vegi ara, està sencera i és una moto bonica. Cal fixar-se amb que no hi falta cap detall.

1. El primer pas, evidentment seria adquirir una motocicleta, i aconseguir que estigui el més sencera com sigui possible, ja que hi ha certes peces i detalls que són més difícils d'aconseguir; tal com la part mecànica, com ara els accessoris.

2. El segon pas seria desarmar-la íntegrament per a netejar-la i arreglar les xapes o sigui massillar i treure-li tots els detalls, que es puguin, així després pintar.

3. El tercer pas, decapar tota pintura, ja sigui polint les parts amb mola (això és el més còmode i menys costós) o sinó amb bufador i papers de vidre (trigués molt més i però treballes molt més). Pots comprar un raspall campana per mola o trepant i així es guanya en rapidesa, és el que va emprar el Serafí.

4. El quart pas seria massillar per treure els detalls que tinguin, és molt simple: es compra a qualsevol ferreteria massilla fina d'assecat ràpid, val poc més o menys 15€, el mig quilo i et serveix per la moto sencera i encara en sobra. Ve amb un catalitzador: mescles 97/3 o sigui el catalitzador es fa servir al 3%.

Un cop neteges les xapes amb una espàtula, passes la massilla, després de 15 o 20 min una simple capa d'esmalt sintètic de color, així que ara es hora dels acabaments: pintar per sobre d’aquests  amb alguna pintura acrílica o nitrosintetica i un parell de capes de laca mate. Per donar-li aparença de l'època,  s’han de tractar els colors per respectar l'originalitat de la moto i aconseguir que d’aquesta manera  la peça té més valor.

Pel que fa al motor i tot el que sigui d'alumini cal pasar-hi un paper de vidre a l'aigua 1500, per a netejar-després una pasta de poliester prima i acaben amb poliester gruixuda per deixar-lo resistent.

​

5.El motor Ducati és gairebé tot d'alumini o d'una al·leació d'alumini així que adquireix una brillantor especial, al ser restaurat per un especialista en motors, ja que el Serafí no té els coneixement requerits per manejar un motor d’aquestes característiques. Si danyés d’alguna manera el motor aquest tindria danys irreversibles, pel fet de ser una relíquia per la seva antigüetat el reemplaçament seria  molt costós  econòmicament.

 6. Per acabar queda tornar a armar, si hi ha cargols especials amb marques o alguna cosa intentin recuperar-los, quan desarmin cal fer-ho amb precaució de no trenca’ls ja que poden estar deteriorats pel temps, i si són comuns caldria remplaçar-los si és possible.

Impressions personals: Aquesta seria la petita guia de restauració casolana que vaig extreure del Serafí.

 A vegades pot resultar mes costós portar a terme una restauració un mateix, perquè en molts cassos es poden malmetre peces essencials de la motocicleta. Com a conclusió podem dir que la restauració a casa més que una feina per obtindre un guany econòmic a la venda del producte restaurat, és una afició que et dóna la satisfacció de conduir un vehicle restaurat per un mateix.